LLIBRETA RESUM CATALÀ

CATALÀ 5è

ORTOGRAFIA

DÍGRAFS: Un dígraf és un grup de dues lletres que es pronuncien com un únic so.

Se separen : rr, ss, l·l, tx, ix, tg, tj   (cotxet = cot-xet)

No es separen : ig, ny, ll, qu, gu         (canyella= ca-nye-lla)

PLURALS ESPECIALS:  Les paraules acabades en :

-ca -----> -ques ( bonica-boniques)

-ga----->  -gues ( formiga-formigues)

-ça----->  -ces   (força-forces)

-ja----->   -ges  (revenja-revenges)

DIFTONG: Dues vocals en la mateixa síl·laba , una forta (a,e,o) i l’altre feble (i,u) . també poden ser dues febles.  ( peu, boina)

HIAT: Dues vocals seguides que es pronuncien en síl·labes diferents.  (teatre)

ACCENTUACIÓ:  

à- è, é- í- ò, ó- ú

Paraules agudes  tenen la síl·laba tònica en l’última posició. S’accentuen les acabades en vocal, -as, es, -is, -os, us,-en,-in

( camió, matalàs…..)

Paraules planes tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició

S’accentuen quan no acaben en vocal, -as, es, -is, -os, us,-en,-in

( bolígraf, telèfon, mòbil…..)

Les paraules esdrúixoles tenen la síl·laba tònica en l’antepenúltima posició. S’accentuen totes.

( màquina, plàstica ….)

QUAN : es refereix a temps . “Quan vinguis farem el sopar”

QUANT: es refereix a quantitat  “ Quanta gent! “

PER QUÈ ?: quan fem una pregunta

PERQUÈ: quan es respon o es dona una explicació

TANT : es refereix a quantitat 

TAN:  s’utilitza per fer comparacions . “ És tan alt com un pi”

? ¡ … Després del signe d’interrogació, d’admiració i dels punts suspensius,        s’escriu MAJÚSCULA.(... només si acaba l’oració)

... Quan una llista està incomplerta o una oració no acabada.

PUNT I SEGUIT: separa oracions de la mateixa idea.

PUNT I A PART : separa oracions d’idees diferents.

COMA :-separa elements d’una enumeració ( cotxe, bici, camió)

              -un aclariment ( La nena, molt contenta, va marxar amb la mare)

              -separar la persona de la resta de l’oració ( Martí, vine a jugar)

             

             

GRAMÀTICA

NOM O SUBSTANTIU:  És una paraula variable que serveix per anomenar a persones, animals o coses.

-Abstractes: felicitat, cultura, pau...

-Concrets: pilota, casa...

-Comuns: riu, país.....

-Individuals: arbre, soldat....

-Col·lectius: bosc, exèrcit.....

-Propis: Ebre, París. Anna.......

VERB: És la paraula variable que expressa  una  acció o estat.

Ex. SALTAR, canto, he menjat, vaig anar.......

ADJECTIU: És una paraula variable que acompanya al nom i ens diu qualitats o característiques del nom.

Ex. Casa GRAN, gos PERILLÓS, nen AVORRIT.....

DETERMINANTS: És una paraula variable que acompanya i  complementa al nom. Poden ser:

-Article: el, la, els,les, en, na

-Demostratiu: aquest, aquella....

-Possessiu: meu, teu.....mon,ton....

-Quantitatius: molt, poc, força...

-Numerals:

    Ordinals: primer, onzè...

    Cardinals: un, dos, tres...

    Múltiples: doble, triple....

    Partitius: terç, quart....

    Indefinits: alguna, tots, cap....

-Interrogatius: Quin, quina...

PRONOM: Paraula variable o invariable, sense significat propi i que substitueix generalment a un nom.

Personals forts o tònics: jo, tu, ell, vostè...

Personals febles o àtons: el, els, les, hi, ho...

ADVERBI: Paraula invariable que ajuda a un adjectiu, un adverbi o un verb.

-Temps: abans, ara....

-Lloc: aquí, davant...

-Mode: així, bé...

-Quantitatiu: bastant, gaire, prou...

-Afirmatiu: sí, prou...

-Negatiu: no, de cap manera...

-Dubte: potser......

I els acabats en -ment

PREPOSICIÓ: Paraula invariable que relaciona paraules, sintagmes o oracions de diferent categoria.

            a

            amb

cap

cap a

contra

de

des de

en

entre

fins

fins a

malgrat

per

per a

segons

sense

sota

           vers

CONJUNCIÓ: Paraula invariable que relaciona paraules, sintagmes o oracions de la mateixa categoria.

            i

            ni

            o

            però

            sinó

            doncs

            perquè

            ja que

            sí

            que

            com

            quan

            encara que

LÈXIC

Familia de paraules: conjunt de paraules que tenen una mateixa paraula primitiva amb la que comparteixen arrel. ( lleó,lleona,lleonera...)

Sinònim:Paraules que tenen el mateix significat són sinònimes.(prim- sec)

Antònim:Paraules que tenen un significat contrari.(llarg- curt)

Polisèmia:paraula que té més d’un significat (cangur:animal,cangur:persona,cangur:impermeable)

Prefixos: Partícules que afegim davant de les paraules per crear-ne noves (prehistòric,supermercat)

Sufixos: partícules que s’afegeixen al final de les paraules per crear-ne de noves.(boletaire,viatger)

Sentit propi i sentit figurat: és el sentit originari d’una paraula. El primer significat que trobem al diccionari ( pescar: agafar un peix de l’aigua)

El sentit figurat és un altre significat que adopta la paraula (“vinc volant “, es refereix a ràpid)

Comparació: relaciona dos elements o dues idees que tenen certa semblança( És treballadora com una formiga)

Metàfora: És anomenar una cosa amb el nom d’una altra que es poden semblar. (Té els cabells d’or . Es refereix a rossos, al color)

Diminutius: sufix que s’afegeix a la paraula per donar-li significat de més petit ( pometa,ocellet,cabriola,paperina...)

Augmentatius: sufix que donarà significat de més gran ( ocellot, cadirassa,)

Despectius : sufix que dona significat de menyspreu ( bestiota, cadirota, politicastre)

Paraules compostes: Estan formades per dues paraules simples (obrecartes). Se separen amb un guionet quan:

            -el primer mot acaba en vocal i el segon comença per consonant r,s,x ( penja-robes, gira-sol )

            -un dels dos mots és un punt cardinal ( nord-americà)

Gentilicis: adjectius que deriven d’un nom d’un lloc  ( romà, grec, barcelonina, cubellenc...)

Frases fetes: Expressions que tenen sentit figurat  ( Està a la lluna)

Refrany: frases populars que expressen un consell, un ensenyament o una crítica ( Qui paga descansa i qui cobra més. Qui no té cap ha de tenir cames)

EXPRESSIÓ ESCRITA

Contes: Són narracions breus amb pocs personatges que relaten fets fantàstics o reals. Solen tenir tres parts: plantejament, nus i desenllaç( La caputxeta)

Faula: La faula és un conte amb personatges animals que tenen qualitats o defectes dels humans. Sol acabar en una ensenyança útil per a la vida( “La cigarra y la hormiga”)

Descripció de persones: serveix per explicar com són. Podem incloure aspectes físics ( alçada, trets de la cara, roba,...) i psicològics (caràcter,manera de ser...)

Text teatral: és un text escrit per ser representat davant d’un públic. Ha de tenir diàleg i acotacions ( en cursiva i entre parèntesis que donen indicacions de què o com han de moure’s els personatges, quina música ha de sonar, etc)

Entrevista: és un intercanvi de preguntes i respostes per recollir informació o conèixer una persona.

Text argumentatiu: És un text que transmet una opinió amb una sèrie d’arguments. Té la finalitat de convèncer  sobre una determinada idea.

Carta a un diari: és un text que serveix per expressar opinions dels lectors, formular una queixa, demanar informació o agrair.

Text poètic:  en la poesia, es diuen les coses d’una manera especial, diferent. El text poètic es caracteritza per tenir musicalitat ( rima, ritme, sons que sonen bé...) i un llenguatge especial ( onomatopeies, paraules en sentit figurat,metàfores,etc)

Cal·ligrama:És un poema en que les paraules estan col·locades de manera que formen un dibuix. La forma del dibuix és tan important com les paraules.

Text audiovisual: text que pot incloure imatge i so, com una pel·lícula,un anunci,...Ha de comptar amb un guió, una música, uns espais adients,...

El còmic:és una història que s’explica amb dibuixos i textos que formen vinyetes. El que diuen o pensen els personatges s’escriu a dins de bafarades. Hi ha nombroses onomatopeies (zas! Plof!...), línies que indiquen moviment i símbols que representen estats d’ànim( un cor,un puny tancat...)

Narració fantàstica: presenta històries irreals, impossible, de somni, tot i que sempre inclouen elements que poden ser reals. Són històries màgiques o imaginatives. Tenen l’estructura del conte : plantejament, nus i desenllaç.