CATALÀ 5è
ORTOGRAFIA
DÍGRAFS: Un dígraf és un grup de dues lletres que es
pronuncien com un únic so.
Se separen : rr, ss, l·l, tx, ix,
tg, tj (cotxet = cot-xet)
No es separen : ig, ny, ll, qu, gu (canyella= ca-nye-lla)
PLURALS ESPECIALS: Les paraules
acabades en :
-ca -----> -ques (
bonica-boniques)
-ga-----> -gues ( formiga-formigues)
-ça-----> -ces
(força-forces)
-ja-----> -ges
(revenja-revenges)
DIFTONG: Dues vocals en la mateixa síl·laba , una forta (a,e,o) i l’altre feble (i,u) . també poden
ser dues febles. ( peu, boina)
HIAT: Dues vocals seguides que es pronuncien en síl·labes
diferents. (teatre)
ACCENTUACIÓ:
à- è, é- í- ò, ó- ú
Paraules agudes tenen la síl·laba tònica en l’última posició.
S’accentuen les acabades
en vocal, -as, es, -is, -os, us,-en,-in
( camió, matalàs…..)
Paraules planes tenen la
síl·laba tònica en la penúltima posició
S’accentuen quan no acaben en vocal, -as,
es, -is, -os, us,-en,-in
( bolígraf, telèfon,
mòbil…..)
Les paraules esdrúixoles tenen la síl·laba
tònica en l’antepenúltima posició. S’accentuen totes.
( màquina, plàstica ….)
QUAN : es refereix a temps . “Quan vinguis farem el sopar”
QUANT: es refereix a quantitat “
Quanta gent! “
PER QUÈ ?: quan fem una pregunta
PERQUÈ: quan es respon o es dona una explicació
TANT : es refereix a quantitat
TAN: s’utilitza
per fer comparacions . “ És tan alt com un pi”
? ¡ … Després del signe d’interrogació, d’admiració i
dels punts suspensius, s’escriu MAJÚSCULA.(... només si
acaba l’oració)
... Quan una llista està incomplerta o una oració no
acabada.
PUNT I SEGUIT: separa oracions de la mateixa idea.
PUNT I A PART : separa oracions d’idees diferents.
COMA :-separa elements d’una enumeració ( cotxe, bici, camió)
-un aclariment (
La nena, molt contenta, va marxar amb la mare)
-separar la
persona de la resta de l’oració ( Martí, vine a jugar)
GRAMÀTICA
NOM O SUBSTANTIU: És una
paraula variable que serveix per anomenar a persones, animals o coses.
-Abstractes: felicitat,
cultura, pau...
-Concrets: pilota, casa...
-Comuns: riu, país.....
-Individuals: arbre,
soldat....
-Col·lectius: bosc,
exèrcit.....
-Propis: Ebre, París.
Anna.......
VERB: És la paraula variable que expressa una
acció o estat.
Ex. SALTAR, canto, he
menjat, vaig anar.......
ADJECTIU: És una paraula variable que acompanya al nom i ens
diu qualitats o característiques del nom.
Ex. Casa GRAN, gos PERILLÓS,
nen AVORRIT.....
DETERMINANTS: És una paraula variable que acompanya i complementa al nom. Poden ser:
-Article: el, la, els,les,
en, na
-Demostratiu: aquest,
aquella....
-Possessiu: meu,
teu.....mon,ton....
-Quantitatius: molt, poc,
força...
-Numerals:
Ordinals: primer, onzè...
Cardinals: un, dos, tres...
Múltiples: doble, triple....
Partitius: terç, quart....
Indefinits: alguna, tots, cap....
-Interrogatius: Quin,
quina...
PRONOM: Paraula variable o invariable, sense significat
propi i que substitueix
generalment a un nom.
Personals forts o tònics:
jo, tu, ell, vostè...
Personals febles o àtons: el,
els, les, hi, ho...
ADVERBI: Paraula invariable que ajuda a un adjectiu, un adverbi o un verb.
-Temps: abans, ara....
-Lloc: aquí, davant...
-Mode: així, bé...
-Quantitatiu: bastant,
gaire, prou...
-Afirmatiu: sí, prou...
-Negatiu: no, de cap
manera...
-Dubte: potser......
I els acabats en -ment
PREPOSICIÓ: Paraula invariable que relaciona paraules,
sintagmes o oracions de diferent categoria.
a
amb
cap
cap
a
contra
de
des
de
en
entre
fins
fins
a
malgrat
per
per
a
segons
sense
sota
vers
CONJUNCIÓ: Paraula invariable que relaciona paraules,
sintagmes o oracions de la mateixa categoria.
i
ni
o
però
sinó
doncs
perquè
ja que
sí
que
com
quan
encara que
LÈXIC
Familia de paraules: conjunt
de paraules que tenen una mateixa
paraula primitiva amb la que comparteixen arrel. ( lleó,lleona,lleonera...)
Sinònim:Paraules que tenen el mateix significat són sinònimes.(prim- sec)
Antònim:Paraules que tenen un significat contrari.(llarg- curt)
Polisèmia:paraula que té més d’un significat (cangur:animal,cangur:persona,cangur:impermeable)
Prefixos: Partícules que afegim davant de les paraules per crear-ne noves (prehistòric,supermercat)
Sufixos: partícules que s’afegeixen al final de les paraules per crear-ne de
noves.(boletaire,viatger)
Sentit propi i
sentit figurat: és el sentit originari
d’una paraula. El primer significat que trobem al diccionari ( pescar: agafar
un peix de l’aigua)
El sentit figurat és un
altre significat que adopta la paraula (“vinc volant “, es refereix a ràpid)
Comparació: relaciona dos elements o dues idees que tenen certa
semblança( És treballadora com
una formiga)
Metàfora: És anomenar una cosa amb el nom d’una altra que es
poden semblar. (Té els cabells
d’or . Es refereix a rossos, al color)
Diminutius: sufix que s’afegeix a la paraula per donar-li
significat de més petit ( pometa,ocellet,cabriola,paperina...)
Augmentatius: sufix que donarà significat de més gran ( ocellot, cadirassa,)
Despectius : sufix que dona significat de menyspreu ( bestiota, cadirota, politicastre)
Paraules
compostes: Estan formades per dues
paraules simples (obrecartes). Se separen amb un guionet quan:
-el primer mot acaba en vocal i el segon comença per
consonant r,s,x (
penja-robes, gira-sol )
-un dels dos mots és un punt cardinal ( nord-americà)
Gentilicis: adjectius que deriven d’un nom d’un lloc ( romà, grec, barcelonina, cubellenc...)
Frases fetes: Expressions que tenen sentit figurat ( Està a la lluna)
Refrany: frases populars que expressen un consell, un
ensenyament o una crítica ( Qui paga descansa i qui cobra més. Qui no té cap ha
de tenir cames)
EXPRESSIÓ ESCRITA
Contes: Són narracions breus amb pocs personatges que relaten fets
fantàstics o reals. Solen tenir tres parts: plantejament, nus i desenllaç( La caputxeta)
Faula: La faula és un conte amb personatges animals que
tenen qualitats o defectes dels humans. Sol acabar en una ensenyança útil per a
la vida( “La cigarra y la hormiga”)
Descripció de
persones: serveix per explicar com són.
Podem incloure aspectes
físics ( alçada, trets de la cara, roba,...) i psicològics (caràcter,manera de ser...)
Text teatral: és un text escrit per ser representat davant d’un
públic. Ha de tenir diàleg
i acotacions ( en
cursiva i entre parèntesis que donen indicacions de què o com han de moure’s
els personatges, quina música ha de sonar, etc)
Entrevista: és un intercanvi de preguntes i respostes per recollir informació o
conèixer una persona.
Text argumentatiu: És un text que transmet una opinió amb una sèrie d’arguments. Té la
finalitat de convèncer sobre una
determinada idea.
Carta a un diari: és un text que serveix per expressar opinions dels lectors, formular
una queixa, demanar informació o agrair.
Text poètic: en la poesia, es diuen les
coses d’una manera especial, diferent. El text poètic es caracteritza per tenir
musicalitat ( rima,
ritme, sons que sonen bé...) i
un llenguatge especial ( onomatopeies, paraules en sentit
figurat,metàfores,etc)
Cal·ligrama:És un poema en que les paraules estan col·locades de manera que formen un dibuix. La
forma del dibuix és tan important com les paraules.
Text audiovisual: text que pot incloure imatge i so, com una pel·lícula,un anunci,...Ha de
comptar amb un guió, una música, uns espais adients,...
El còmic:és una història que s’explica amb dibuixos i textos que formen
vinyetes. El que diuen o pensen els personatges s’escriu a dins de bafarades. Hi ha
nombroses onomatopeies (zas! Plof!...), línies que indiquen moviment i símbols
que representen estats d’ànim( un cor,un puny tancat...)
Narració
fantàstica: presenta històries irreals, impossible,
de somni, tot i que sempre inclouen elements que poden ser reals. Són històries
màgiques o
imaginatives. Tenen l’estructura del conte : plantejament, nus i desenllaç.
